|
MANIFEST JORNADA GENERACIONAL 3
Els propers anys l’economia catalana s’enfrontarà a tot un seguit de reptes que poden marcar d’una manera clara el seu èxit. El cicle econòmic expansiu encetat a meitat dels anys noranta ha arribat a la seva fi durant el 2008, enmig d’una crisi econòmico-financera globalitzada. En aquest context actual de crisi ens calen més que mai idees, esforç i líders per gestionar-ho. Necessitem fer canvis, generar consciència col•lectiva, motivar i orientar les accions a emprendre per assolir aquests reptes. Es tracta d’una tasca complicada per se, i encara més en aquest context d’incertesa general en què hem entrat. Ara bé, un augment de la incertesa sempre s’ha dit que hauria de comportar un increment de les oportunitats. I amb aquesta possibilitat és amb la que hem de començar a treballar amb empenta. Dit d’una altra manera, en un context de canvi com en el que estem immersos s’obren noves possibilitats per dissenyar el model que ha de regir la vida econòmica del país en el futur.
Sabem que en un món globalitzat, només progressen aquells (persones i pobles) que assumeixen aquesta dimensió, i que afronten el repte d’adaptar-se al nou context, plantejant-se objectius ambiciosos de presència i lideratge internacional, i posant a punt les estructures, estratègies i dinàmiques de treball que requereix el nou terreny de joc. És obvi que el model de creixement econòmic durant els anys de bonança ha quedat totalment esgotat i ja s’estan fent esforços vers una nova estratègia de creixement. Catalunya i els catalans estem fent passes per aproximar-nos a aquest nou horitzó. En aquest context, l’Acord Estratègic n’és una d’elles atès que dissenya les bases del futur de la nostra economia tot i superant l’esgotament del model econòmic actual, construït sobre l’endeutament excessiu, l’especulació immobiliària i un ús intensiu de la desregulació o els baixos salaris com a factors competitius. Tanmateix, perquè reeixim, cal que tots i cadascun de nosaltres prenguem consciència del cost que ens pot suposar l’adaptació al nou context, i que pugem al tren de la globalització i del nou món emergent mentre encara hi som a temps. Sabent, això sí, que fer-ho implica un esforç. Cal canviar actituds i rutines, deixant enrere la comoditat de les 'fortaleses locals' que no poden durar. Cal aprendre i perfeccionar noves competències i capacitats: des de les lingüístiques fins a les relacionals i les de gestió, que ens han de portar a l'excel•lència sense la qual hom no pot aspirar a tenir un lloc al nou món.
És necessari que tinguem davant nostre el mapa ben elaborat dels problemes i mancances de l’economia catalana, així com també del context internacional present i del futur immediat, a fi de superar amb èxit l’estancament actual tot i dirigint els nostres esforços vers sectors innovadors i d’alta tecnologia, amb altes perspectives de creixement, i també vers serveis d’alt valor afegit, avançant així cap a un creixement econòmic sostenible, amb unes bases més sòlides fonamentades en la qualitat de l’ocupació i la inversió productiva en sectors industrials, amb l’objectiu de convertir-nos en un lloc atractiu per invertir i treballar amb garanties d’excel•lència. Ara bé, sabem que tenim un problema afegit com és el fet de no disposar de totes les eines institucionals de què disposen altres regions europees. Nogensmenys, això no ens ha de descoratjar ni atordir, sinó tot el contrari, ens ha d’esperonar a trobar solucions actives i enginyoses que ens permetin superar amb nota aquesta fretura afegida.
Al mateix temps, de ben segur que també haurem de canviar el nostre capteniment i aprendre a cooperar més; d'entrada, dins del propi país, avançant en polítiques de cooperació interempresarial, però també a nivell internacional, amb especial atenció a la potenciació de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM), que constitueix un eix econòmic amb una dimensió òptima a l’hora d’afrontar els nous reptes de futur. Fer-ho serà sinònim de saber compaginar competència i col•laboració a fi d’aconseguir eixamplar la nostra competitivitat, peça clau en el context econòmic actual. Per atènyer aquesta millora caldrà implementar molts altres canvis, entre els que poden destacar-se un augment en la transparència de les activitats econòmiques, o un reforçament del paper que juguen els agents socials en el desenvolupament de les polítiques públiques; així com disposar d’una sòlida base de partida: infraestructures dimensionades, educació de qualitat, polítics competents que governin i ho facin al servei d'objectius de país ambiciosos, professionals ben formats o empresaris dinàmics i ben preparats, fent de la llengua, la cultura i la història compartida, d’una banda, i la millora de l’autogovern i una ciutadania social que garanteixi l’accés universal als drets socials bàsics, de l’altra, la senya d’identitat de Catalunya al segle XXI.
En referència a l’educació de qualitat, un dels grans reptes que tenim és la formació per tal d’aconseguir una població altament qualificada. Ens referim a un model formatiu que integri els tres substistemes de formació (ocupacional, contínua i professional), i que cal que s’estengui al llarg de tota la vida i a tots els àmbits de la població, àdhuc l’empresarial, amb atenció particular a la immigració que rebem i en la qual hem basat part del nostre creixement, i que ha d’esdevenir una base treballadora qualificada i integrada al país; però també amb especial atenció a l’empresariat. En cap cas no hi podem escatimar esforços. Com tampoc en la projecció internacional del nostre país i de la nostra producció. Per això en la Jornada d’enguany hem volgut destacar el paper de la cultura, atès que creiem que pot jugar un paper important com a base per donar-nos a conèixer i obrir-nos camí en un món globalitzat on la indústria cultural està esdevenint un àmbit de rellevància creixent.
Tant en aquest camp, el cultural, com en l’econòmic en general, els emprenedors seran clau, especialment els nous emprenedors. Les noves generacions tenim la nostra pròpia 'frontera' a conquerir, i de l'èxit que n’assolim en dependrà en bona mesura el futur de Catalunya. Si no ens en sortim, Catalunya enfilarà un camí de decadència més o menys dolça o amarga, més o menys lenta o ràpida, però profunda al capdavall, perquè Catalunya serà global o no serà. No ser presents amb força i identitat pròpia en el nou món comportaria l'empobriment del país, però també la seva progressiva irrellevància i pèrdua de personalitat diferenciada. Un altre aspecte clau imprescindible que ha donat resultats i que ens situa les bases d’un prometedor futur de país, és el reforçament del paper que juguen el conjunt d’agents socials (empresaris i sindicats), que han de continuar tenint un paper proactiu en la concertació i desenvolupament de les polítiques públiques.
Ens hi juguem molt, doncs. I per això volem amb la tercera Jornada Generacional d’Economia reflexionar sobre aquesta necessitat de ser presents al món i de fer-lo nostre, identificant les maneres de tenir èxit en aquest repte, denunciant les mancances de Catalunya en aquest front (també pel que fa a eines institucionals i poder polític), i proposant mesures per tal d’atiar i accelerar el procés d’incorporació productiva de Catalunya al món globalitzat, sense perdre de vista que aquests reptes han de ser aprofitats com a oportunitats per assolir una societat més cohesionada. Convidem tots aquells que comparteixin aquesta preocupació i creguin que ja no es pot esperar més, a participar activament de la Jornada i a contribuir a definir i dur a la pràctica les seves conclusions.
|
